Exposicions

05/05/11

El segon grup va tractra el tema "Cada llengua és un món". Principalment podriem destacar el fet que totes les llengües tenen la mateixa importancia o dignitat malgrat que siguin majoritàries o minoritàries. La gran diversitat lingüística que hi ha al món és riquesa i patrimoni cultural i no un problema, i que hem de protegir i tenir-ne cura, perquè moltes d'elles es troben en perill i moltes en poc temps, podrien desapareixer.

A més, cada llengua s'adapta a l'entorn, a la realitat dels parlants i a les seves necessitats. Totes i cadascuna de les llengües han sorgit per a poder expresar la nostra realitat. Prova d’aquesta adaptació a l’entorn que feim els humans amb la llengua, el poble pintupi que prové d'Austràlia i que és un poble d'origen caçador, té un lèxic específic per a cada tipus d'amagatall d'animal, per així poder-se entendre molt millor i de forma molt més fácil i ràpida.

En definitiva, una llengua no és només un codi per a comunicar-se, és molt més. És una forma d'entendre i veure el món, una manera de sentir-nos part d'una comunitat o d'un poble, un instrument per a descriure la nostra realitat i transmetre tot el nostre llegat cultural de generació en generació.

L'activitat que va fer aquest grup em va agradar molt. Consistia en que havíem de cantar una cançó típica eivissenca perquè a la mateixa vegada que aprenem vocabulari també coneguem el nostre cançoner. L'únic que podria dir per millorar l'activitat és que es podrien fer altres activitats previes per a ensenyar la cançó com repetir fragments de la cançó o veure si hi ha alguna paraula que no s'entén... Tot i això, va estar molt bé per el poc temps del qual disposaven.

 

El tecer grup va presentar el tema "La llei del silenci", que tractava sobretot sobre la desaparició de les llengües.

En primer lloc, varen parlar de la llengua catalana que malgrat que es troba en sitiuació de perill en algunes zones, en general té bona salud pero hem de mantenir-ne l'ús sobretot les noves generacions perquè no es perdi. Una de les causes més freqüents de la desaparició d'una llengua és precisament perquè els joves no utilizen la llengua i per tant mor definitivament. A més, és molt important que dins la família també s'utilitzi.

Entre les circumstàncies que més influeixen per a què una llengua es perdi, es quan en un territori es dona una situació de bilingüisme inicial i si no hi ha una conscienciació de la importància de mantenir la pròpia llengua i prejudicis linguístics, posiblement hi haurà un procés de substitució lingüística, de manera que la llengua majoritària o dominant guanya àmbits d'ús mentre que l'altra llengua els perd.

Per preservar la llengua és necesari la voluntat de tots els parlants de la comunitat d'emprar el seu idioma en la vida cotidiana.

L'activitat que ha fet aquest grup, consitia en amagar un objecte (en aquest cas un examen) i els alumnes han de dir possibles amagatalls de forma que practiquen les preposicions de lloc i vocabulari.

En general, m'han agradat les exposicions. Els meus companys ho han explicat tot de manera clara i detallada i com únic punt a millorar per futures exposicions, és que crec que els power point haurien de ser més esquemàtics i amb menys lletra perquè a vegades, no es podia llegir bé el text.

La benedicció de Babel

05/05/11

Hem començat ja amb les exposicions i el meu grup ha set el primer! L'haviem preparat molt bé però amb els nervis i els petits "problemes técnics" no ens va sortir també com esperavem, tal vegada per falta d'organització. Malgrat això, les meves companyes i jo estem contentes del tema que ens va tocar i d'haver realitzat juntes aquest treball.

A la nostra exposició varem tractar temes o conceptes que ja haviem treballat abans però que mai va malament recordar. Varem parlar del llenguatge i la llengua, la comunicació no verbal i l'evolució i les diferents tipus d'escriptura, en general.

A continuació, adjunt el power point que varem utilitzar en l'exposició per fer més entenedor i visual els continguts que varem tractar i també el document on explicam detalladament el joc. Crec que va sortir molt bé i que podria resultar molt divertit per a nens nouvinguts o l'alumnat d'infantil per a aprendre nou vocabulari.

Power Contextos

ACTIVITAT JOC CONTEXTOS[1]

En definitiva, fer aquest treball m'ha semblat sobretot interessant pel fet d'haver tingut que pensar i realitzar un joc adecuat per nens nouvinguts o per ensenyar nou vocabulari a l'alumnat d'infantil de manera lúdica. Crec que en un futur, com a mestra em podria ser útil i inspirador. A més, he treballat amb noves companyes i això és sempre positiu i enriquidor.

Pàgines web interessant sobre l'acollida i la integració

• http://caire-ef.blogspot.com/
• http://xtec.cat/lic/
• http://espurna.cat/

Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües (Juli Palou i Montserrat Fons)

14/04/11

El docent té un paper més enllà de concretar objectius, continguts, dissenyar activitats, seleccionar materials i evaluar. La seva funció també comprén acollir, acompanyar i vetllar perquè el clima de l'aula i les relacions socials i afectives que es donen siguin respectuoses i integradores.

Amb la diversitat i multiculturalitat sovint sorgeixen problemes, que entre tots hem d'intentar soclucionar. Per la qual cosa és important una actitud oberta de negociació i pacte, establir límits, valors, interessos i normes de convivència que siguin acceptables per tothom. La "diferència" no ha de ser un problema, sino una font de descobriment i noves experiències i per tant, d'aprenentatge. Hem de procurar no caure en cap dels dos extrems derivats d'questa nova situació multicultural, ni la marginació i l'extrema innocència. Com bé diu la dita, "entre poc i massa, la mesura passa", i lo millor és colocarnos en el centre i buscar solucions democràtiques per a aconseguir una bona convivència. A vegades no és fàcil entendre certs costums o entendre una manera de concebre les relacions socials i trascendentals d'una manera tan diferent degut a la religió, per exemple. Per aquest motiu el respecte és bàsic per a l'inici de tot acord i diàleg.

Un debat que ha provocat diversitat d'opinions, i a vegades un dilema, és si havia que acollir els nouvinguts a les escoles dins l'aula ordinària o a l'aula d'acollida. Trobem diversos arguments i posicionaments diversos. Tal vegada no hi ha una única resposta, i en la línia d'allò que he dit abans, cal cercar l'equilibri entre permanèixer a l'aula amb el seu grup per aconseguir una major integració amb els seus companys encara que vingui una persona de suport però també pot ser ventajós realitzar certes activitats fora de la seva aula i tenir contacte amb un grup reduït que es troba en la mateixa situació. Cal ser flexible i aprofitar la diversitat, i un bon mètode és realitzar activitats amb agrupaments diversos on els nens i nenes puguin cooperar i ajudar-se mútuament.

A l'escola, és també important que s'intenti fer partícips als alumnes de la diversitat lingüística i cultuarl que hi ha a l'escola, i a més, és una manera d'ajudar a mantenir les arrels dels nouvinguts.

 La frase que resumeix la importàcia de mantenir vives totes les llengües i que m'ha semblat tan adient és: no hi ha llengües més importants que altres, perquè cada una d'elles és una finestra oberta a un món singular.

La realitat és que ens trobem amb una gran diversitat, que podria ser un gran potencial d'aprenentatge i riquesa cultural però que generalment desaprofitem a totes les aules i escoles. Sovint, la multiculturalitat es vista com un problema, que frena el procés d'aprenentatge dels altres nens. Potser que en moltes ocasions sigui així, i això és el que em sembla particularment més trist.

Primer de tot hauríem d'acabar amb la rivalitat i competitivitat entre llengües dins del nostre territori. Tota llengua és igual d'important, igual de valuosa. Per tant, aprofundir en aquest sentit ens pot ajudar a véncer els prejudicis que sovint tenim sobre una llengua minoritzada, considerada poc útil, parlada en un país amb una situació econòmica deteriorada....

Ensenyar llengua en una societat multilingüe (Artur Noguerol)

14/04/11

Actualment, la incorporació a les nostres aules de nens i nenes procedents d'altres països i amb altres llengües, han afegit un grau de complexitat a la situació sociolingüística del nostre país.

Els centres educatius han d'asumir part de la resposabilitat, d'acollir i integrar a tots els estrangers de nova incorporació.  Tot el centre ha de cohesionar-se, han de ser oberts i acceptar, sense cap mena de distinció, als altres. Aquest és repte de la societat del segle XXI.

En aquest context la llengua juga un paper fonamental, ja que la llengua és l'eina principal de l'ésser huma per relacionar-se i sentir-se part d'una comunitat, ser una ciutadà actiu dins d'ella. Però a més, és la clau de l'aprenentatge i de l'adquisició de nous coneixements, i en la societat de la informació i el coneixement si pot ser, és més imprescindible tenir una bona competéncia lingüística.

L'actitud i els valors dels parlants, en l'aprenentage de tota llengua és bàsic. Per això des de les escoles s'han de treballar actituds i valors i sensibilitzar als nens sobre la importancia de totes les llengües encara que siguin minoritàries. Tant el professorat com l'alumnat ha de ser conscient de la diversitat lingüística i cultural en la qual vivim. És en part, també una forma de conscienciar sobre la situació actual del català i fomentar un model de societat obert, més democràtic i respectuós.

Les iniciatives que es poden dur a terme a l'escoles en favor de la diversitat pasen primer de tot en considerar en un únic projecte totes les àrees lingüístiques del curriculum, realizant treballs coordinant les diferents llengües, compartint aspectes metodològics i realitzant tasques comunes.

Un aspecte molt important, treballar la llengua a través de les diferents àrees del curriculum ja que tots els mestres són en realitat, també de llengua. Aprofitar les semblances i diferències entre les llengües, sense caure en la competitivitat  i l'obertura a altres llengües i cultures, és un treball en favor de la diversitat.

Ensenyar una llengua és ensenyar a conviure, a ser, a fer i a conèixer. És ensenyar a CONVIURE perquè permet la interelació amb altres persones; és ensenyar a SER perquè l'actitud que mostra la persona envers la llengua marca el camí de la seva pròpia realitat; és ensenyar a FER perquè la llengua és la ferramenta més útil per captar informació, elaborar-la, organitzar-la, etc. i és enseyar a CONÈIXER perquè el seu aprenentatge proporciona eines per reflexionar sobre el llenguatge i altres usos.

Des del meu punt de vista, la competència lingüística és tal vegada la més elemental, la més necessaria, la qual és el pilar clau del nostre aprenentatge en tots els sentits. Ens permet relacionar-nos, conèixer altres perspectives i punts de vista, formar-nos, obrir la nostra ment, obrir la porta al coneixement... La llengua està present de manera quotidiana en tots els àmbits de la nostra vida, ja sigui de forma oral o escrita i és l'element més important per afiançar les arrels de pertinença a un lloc, a  un territori o una cultura.

Per tots aquest motius, és fonamental que a les escoles se li otorgui  un paper privilegiat en el procés d'aprenentatge i d'acollida. A més a més, amb la nostra diversitat lingüística i cultural actual és necessari elaborar noves estrategias per aconseguir integrar en les aules totes aquestes formes de vida, llengües, cultures...sense oblidar les pròpies arrels. És necesari lluitar per una vertadera integració i cohesió social en la qual, s'ha de buscar l'equilibri i intentar aprofitar tota aquesta diversitat per millorar l'ensenyament i apropar-ho als coneixements i experiències de cadascú.

Educació per la interculturalitat

07/04/11

Tot procés educatiu ha d'estar humanitzat, al servei de les persones. El procés d'acollida és una actitud, que té molt a veure amb la humanitat de les persones, cal gaudir del tracte amb altres persones, aprende dels altres i procurar aprendre tots junts. No ha de ser només un protocol, i més, és necessari implicar a tota la comunitat educativa.

Hi ha que acceptar els altres tal i com són, no domés tolerar-los i malgrat que sembli fàcil, hi han ocasions en les quals és díficil, degut principalment a la quantitat de prejudicis i hipocresia que hi ha a la societat.

També es possible, que la diversitat i l'improvist provoqui conflictes, però d'això em d'aprendre i aconseguir una  total interculturalitat en el si de la nostra societat és un repte que amb l'esforç de tots es pot convertir en una realitat. Hi ha que negociar i acceptar uns límits i unes normes de convivència que hem de respectar per a poder viure en comunitat.

A l'escola, el professor és imprescindible per a una bona acollida, és la figura de referència, i la seva actitud oberta, acollidora, càlida, hospitalària i responsable és clau per a transmetre seguretat al nouvingut i ser el model a seguir per la resta d'alumnes. Aconseguir una clima de respecte i confiança és bàsic, on tots tinguin els mateixos drets però també deures.

La diversitat enriqueix, però ha d'haver una interactuació entre cultures perquè pugui haver un  intercanvi i un aprenentatge i enriquiment per les dues parts, per la qual cosa és tan important no excluir, sino fer tot allò possible per integrar vertaderament els extrangers.

Actualment vivim en una societat en la qual conviuen moltes cultures, gent de moltes nacionalitats, que parlen llengües molt diverses, etc. Però, realment hem aconseguit integrar tota aquesta diversitat? Realment, no hem aconseguit enquir-nos de tota aquesta multiculturalitat, encara avui hi han étnies o persones d'altres nacionalitats i cultures que es relacionen majoritariament amb els seus compatriotes. A vegades ni tan sols han aprés un poc a parlar la llengua, ni saben cap costum o tradició del país. En la meva opinió es responsabilitat de tota la societat, dels que vivim aquí i dels que venen de fora, fer tot allò possible per barrejar les cultures, aprendre tot de tots, trobar la manera d'enriquir-nos i aprofitar aquesta riquesa per conviure millor. El futur que ens espera és un món global, on tots serem persones del món amb unes senyes d'identitat cultural particulars i esperc que sense tants prejudicis i tanta por a aquelles cultures desconegudes.

Visita de na Iolanda Bonet

31/03/11

A l'ultima  classe ens va visitar na Iolanda Bonet que forma de l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardara (ESAIT) i ens va explicar com és du a terme el procés d'adaptació dels nens extrangers que s'incorporen a les nostres escoles.

Primer de tot, la familia ha d'anar a l'oficina d'escolarització perquè i se li assigna depenent de la zona on visquin o de si tenen algun mitjà de transport una escola o institut i un curs. Per designar-li un curs, a vegades, segons quin sigui el seu nivell o dels problemes d'adaptació que segurament tindria a causa de la llengüa, l'escolaritzen un curs més baix del que li correspondria per edat.

Un mediador de l'escola els hi  fa una entrevista per conèixer quina és la seva situació, si han anat abans a l'escola, si presenta algun tipus de NEE... 

Després d'aquesta entrevista el nen ja es pot escolaritzar. El mediador és l'encarregat de telefonar a l'escola i al professor per informar de la situació i característiques del nen. Es concerta una cita amb el professor perquè el  nen amb els seus pares puga visitar l'escola, la seva classe i fins i tot, conéixer quins seràn els seus companys.

És molt important que el nen nouvingut tingui una bona impressió de l'escola perquè s'incorpori amb entusiame i amb una actitud positiva i per això és tan important que el professor i els companys l'acollin de manera càlida. També em de tenir certs coneixements sobre les costums i la cultura dels nouvinguts per no fer-los sentir incomodes.

Quan el nen ja ha començat, però encara no ha a aprés la llengua, és important haver preparat cartells per posar a les portes perquè reconegui visulament quina és la seva aula, el bany, etc.

Una vegada el nen comença a la nova escola, pot anar una mica perdut, el qual és millor si la escola té cartells amb dibuixos dels llocs o les aules, per a que d'aquesta manera puguin ser ells més autònoms.

Als instituts tenen un equip de suport i un aula especial, on els nouvinguts poden parlar i expressar-se sense cap por i vergonya a equivocar-se.  A les escoles, la psicopedagoga sol ser qui s'encarrega  de donar suport als nens. A Infantil la forma de fer immersió lingüística, es per exemple a l'hora de l'esmorzar, fent una rotllana... on tots els nens parlen i així aprenen noves paraules. I quant més petit ha arribat el nen, més fácil li será aprendre una nova llengua i adaptar-se.

Les escoles han de tenir tota mena d'informació i recursos (diccionaris en diferents idiomes, jocs per l'aprenentatge del català...) per a poder ajudar als mestres a enseñar la nostra llengua i facilitar als nens l'aprenentatge.  I perquè sigui més entretengut, sempre és bona idea que es facin tallers o activitats socials on tots els nens es puguin relacionar, ajudar-se els uns als altres i fer sentir integrats als extrangers.

Per últim, és imprescindible que els mestres no es sentin sols, perquè el procés d'acollida d'aquests nens hem de participar tots, direcció, professors, alumnes i familia, perquè si no és molt difícil que es sentin integrats vertaderament en l'escola.

D'aquesta visita he aprés moltes coses. En primer lloc, m'he fet una idea general de com es realitza el procés d'escolarització d'un nen extranger, procés del qual no tenia cap tipus de coneixement. M'ha fet reflexionar sobre la importància que té per al nen nouvingut ser rebut amb il·lusió a l'escola, posar cartellets per facilitar la seva orientació i recordar visualment quina és la seva aula, per exemple. També m'ha semblat molt interessant i útil la gran quantitat de material i recursos que hi ha per facilitar l'aprenentatge de la nova llengua.

I finalment, he de destacar que tota l'escola, com bé diu na Iolanda Bonet, ha de facilitar la seva integració fent activitas on participi tota la comunitat educativa i les families perquè pugui sentir vertaderament que forma part, d'un aula, d'una escola, d'un barri... i d'un país.

Què és el PALIC?

24/03/11

La incorporació d’alumnat de distintes procedències i edats, en qualsevol moment del curs escolar, afecta no només l’organització dels centres educatius, sinó també el currículum, ja que la confluència social d’una realitat plurilingüe, multicultural i pluriètnica obliga tots els membres de la comunitat educativa, i especialment el professorat, a reflexionar i a actualitzar els objectius de l’educació intercultural.

Dins aquest context, l’elaboració d’un pla d’acolliment és una bona eina de reflexió per desenvolupar les actuacions necessàries, facilitar el tractament de es diferents cultures per igual i potenciar la integració social i la capacitat de l’alumnat per aprendre a conviure en contextos culturalment diversos i, així, preveure i respondre a les necessitats que van sorgint al llarg del curs.

El PLA D'ACOLLIDA LINGÜÍSTICA I CULTURAL és un programa d'immersió lingüística que s'aplica en aquells contextos sociolingüístics en què, bona part de l'alumnat, quan arriba a l'escola desconeix la llengua del sistema educatiu de les Illes Balears.

Els seus objectius son:

- Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat.

- Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius.

- Desenvolupar la consciència d’igualtat i dignitat de totes les persones com a marc de referència per al diàleg intercultural.

http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=661923 

http://www.iesportocristo.net/arxius/Projectes/PALIC/PALIC.pdf

Visita de Bernat Joan

17/03/11

A Eivissa es produeix una situació sociolingüística complexa que ha canviat molt ràpid. Fa 50 anys el castellà era la llengua formal i el català era la llengua que utilitzaven tots el parlants a nivell informal. Actualment, el català ha perdut usos sobretot a nivell informal o coloquial. Però, a més, en el nostre territori es parlen moltes altres llengües com l'àrab, el romanés o l'amazig i altres que es parlen sobretot en temporada turística com l'anglés i l'alemany.

La configuració de la nostra societat fa que ens plantegem coses que a altres països com a Holanda, si tan sols hi pensem. La nostra història hi té molt a veure amb això, en considerar per exemple el català com una imposició. Tal vegada, és un fet lògic perquè fa poc temps que ha començat el procés de normalització i allò que hem de perseguir és una societat inclusiva on puguin conviure diverses llengües i cultures sense problemes. El nou paradigme europeu és sense lloc a dubtes el plurilingüisme. S'ha de cercar que tots els ciutadans i ciutadanes puguin conèixer almenys tres llengües.

També  varem parlar d'un terme tan utilitzat com és el de llengua materna però que actualment ha perdut el seu significat original perquè la llengua que adquirim quan naixem no té perquè ser tan sols materna, pot ser també paterna, dels avis, dels tiets o de la llar d‘infants i no té perquè limitar-se a una sola, sino que poden ser dos o tres depenent de les llengües que ens han envoltat o que hem sentit al nostre entorn, de forma que, una persona pot sentir-se còmode amb més d'una llengua, en el cas de què les sapiga utilitzar.

A més, per comunicar-nos utilitzem diversos registres d'una llengua, és a dir que, feim servir maneres diferents per a dirigir-nos a una persona o a una altra, segons el grau de confianza, proximitat o formalitat.

En resum, allò que hem de pretendre és incloure i conviure en una mateixa societat amb llengües i cultures diferents que serveixen per enriquir-nos a tots i promoure l'aprenentatge de més d'una llengua, eliminar els prejudicis i afavorir la comunicació entre persones i pobles.

L'actitud dels parlants es fonamental per a l'aprenentatge d'una llengua per aquest motiu son tan perjudicials els prejudicis. L'esforç i una actitud positiva son indispensables.

Preguntes per en Bernat Joan

Aquestes són les preguntes per en Bernat Joan:


- Quins serien els avantatges i els inconvenients de tenir una única llengua universal?
- Si una llengua és minoritària, s'ha de trobar necessariament en perill?
- Quins són els prejudicis lingüístics que més han afectat a la normalització del català?
- Què creu que hauríen de fer les institucions per impulsar i aconseguir una plena normalització del català?
- Se li ocorreix alguna estratègia interessant per fomentar l'ús del català?
- Què li argumentaria a aquelles persones que diuen que és millor dedicar les hores de català a l'anglés, que consideren més "útil"?

Català normalitzat en un món multilingüe

Després de la lectura Català normalitzat en un món multilingüe de Bernat Joan i Marí, planteig les següents preguntes extretes del llibre:

• Que creuen els especialistes que pasarà amb les llengües d'aquí a la meitat del segle XXI? Els especialistes diuen que, d'aquí a la meitat del segle XXI, hauran desaparegut la majoria de les llengües existents actualment al món. D'altres s'hauràn residualitzat fins a tal punt que la desaparició resultarà qüestió de temps. Les petites llengües desapareixeràn diluïdes dins les llengües de més difusió, si tot continua per el mateix camí.
• És Europa especialment plurilingüe? Tenim només vint-i- tres llengües oficials de la Unió Europea, i a penes es parlen unes seixanta llengües arreu d'Europa (entre les originàries del nostre continent, evidentment). És ben poc per un continent de l'extensió d'Europa i per a una població que s'acosta al miler milions d'habitants.
• Al costat de l'anglés, quines son les llengües de major difusió internacional? Al costat de l'anglés existeixen llengües de gran difusió internacional. Se'n sol dir "llengües regionals", és a dir, llengües d'abast supranacional. Les principals són: el xinés mandarí, l'espanyol, el francés, l'`àrab, el portugués, el rus, l'hindi, el swahili i el turc.
• Quin territori de parla catalana té una millor situació lingüística envers el català? Als dos principats de Catalunya i Andorra la situació social de la llengua és sensiblement més bona que al País València i les Illes Balears.
• Què és el català? El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents (França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l'Estat espanyol.
• En quins territoris es parla català? A la Catalunya nord (a l'estat francés), Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l'Aragó), el País València, les Illes Balears i l'Alguer (a Sardenya).
• Quins estats de la Unió Europea tracten de manera igualitaria a les llengües? A la Unió Europea els únics estats que realment tracten de manera igualitària les pròpies llengües son Bèligica i Finlàndia.
• Quins models de política lingüística tenim a Europa? Tenim el model jacobí, que tendeix a aconseguir que a cada estat s¡hi parli només una llengua. Dins aquest model, tenim una gamma de situacions diferents, que va des d'aquells estats que no amagen gens ni mica aquest propòsit i els que teòricament defensa la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació. I també trobem el model igualitari , on diverses llengües són pròpies i oficials.
• Quin model de política lingüística adopta l'Estat espanyol? Adopta el model jacobí i adoptaria la postura de teòricament defensa la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació
• Poden els catalans viure amb la seva llengua amb total normalitat? No. Perquè no és la oficial de l'Estat, perquè no han aconseguit fer-la oficial de la Unió Europea, i perquè el propi ús oficial resulta precari en molts camps com ara l'administració de justícia o el món laboral.

Sociologia a l'aula II

10/03/11

Avui hem acabat de llegir Sociologia a l'aula i hem tractat les següents qüestions:

• Què entenem per àmbits d'us? És qualsevol espai (físic, simbòlic, jurídic) en què s'usa una llengua.
• En quina situació es troba actualment, als Països Catalans, l'ús social de la llengua? En general, podem dir que ha guanyat espais sobretot a nivell formal però a nivell informal segueix predominant l'ús del castellà.
• Què significa originàriament el concepte "normalització lingüística"? Aquest terme fou encunyat l'any 1966 per Aracil i es referia al desplaçament de la llengua dominant per part de la llengua subordinada fins recuperar àmbits d'ús. Per tant, s'oposa al bilingüisme, ja que la llengua del territori seria la pròpia, mentre que les altres llengües tendrien poc pes. Actualment aquest concepte ha derivat en sinònim de "bilingüisme oficial".
• Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l'ús de la llengua superposada? És impossible, perquè això implica retornar àmbits d'ús a la llengua minoritzada que son ocupades i fins i tot, exclusives de la llengua dominant.
• Quins models lingüístics hi ha a Europa? Hi han tres models de política lingüística: el model lingüístic igualitari com el de Suïssa, el model lingüístic desigualitari sense reconeixement de la diversitat com a Grècia i el model lingüístic desigualitari amb reconeixement de la diversitat.
• Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques, són considerats com a llengües? Quan això succeix és perquè hi ha un clara intenció política de reduir l'espai geogràfic de la llengua ja que és ben cert allò de "divideix i venceràs".
• Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d'Eivissa? Els prejudicis més usuals fan referència a la seva funcionalitat, a la seva importància, al seu àmbit geogràfic, a la seva idoneïtat, a les pròpies perspectives de futur sobre la llengua, a les seves qualitats estètiques...
• Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants? Suposar que la seva llengua és més bona, superior o més estética (xovinisme). Aquests prejudicis també repercuteixen en fomentar l'autoodi dels catalanoparlants.
• Podem afirmar que hi han llengües més importants que no altres? De cap manera. Totes són igual de importants i totes permeten la intercomunicació entre les persones de la comunitat lingüística. A més cada llengua està vínculada amb una cultura que determina la nostra diversitat tant lingüística com cultural.
• És correcta la distinció entre "llengua culta" i "llengua vulgar"? És un clar prejudici. Podem distingir els registres lingüístics segons els grau de formalitat però parlar de llengua culta i llengua vulgar pareix distingir més aviat a les persones segons els seus estatus i poder.

Com podem veure, tenim moltíssims prejudicis, molts inconscientment. Per això és important reflexionar i revisar aquests pensaments sense fonament que ens poden dur a actuar injustament. Podem posar l'exemple del català, que a causa dels prejudicis dels castellanoparlants i  dels pròpis catalanoparlants, no s'aconsegueix una eficient normalització de la llengua. Ha influit també la manipulació que s'ha fet des d'alguns sectors per dividir, tant dins els territoris de parla catalana com per crear crispació i tensió entre castellans i catalans. Les diferents polítiques lingüístiques haurien de tenir com objectiu concienciar que TOTES les llengües són importants, que totes formen part de la nostra cultura i de la nostra història com a país. Tal vegada, s'aconseguirien millors resultats apropant la cultura catalana a la resta d'Espanya per crear símpaties i curiositat per aquesta comunitat amb tanta cultura i tanta història als castellanoparlants, i així intentar també esborrar tot tipus de prejudici. Per què aquest interés per separar Catalunya d'Espanya? Si tota diversitat és positiva per aprendre i enriquir-nos, per què no aprofitem tots aquest tresor?

Sociologia a l'aula

03/03/11

Continuem plantejant-nos noves preguntes del llibre de Bernat Joan, Sociologia a l'aula. Avui hem donat resposta a les següents preguntes:

• Què és una interllengua? És una llengua de comunicació internacional, que en la societat actual facilita la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. La interllingua més estesa és l'anglés que a causa de l'imperialisme britànic ha aconseguit expandir la seva influència lingüística arreu del món.
• És inevitable la proliferació del coneixement de l'anglés? És inevitable a causa de la productivitat i funcionalitat lingüística. Però s'haurà d'anar en compte perquè l'anglés no arribi a nativitzar els diferents països que el tenguin com a interllengua, llevat d'Anglaterra, d'on és la seva llengua natural.
• Quin seria el model lingüístic ideal per a la futura Europa unida? El millor model seria aquell que garantís la intercomunicació de totes les llengües i el màxim de democràcia possible. Això tan sols es possible, si es reforçen totes les llengüe independentment del seu pes polític, nombre de parlants, etc. i l'establiment d'una interllengua fos "neutral", com ho era per exemple l'esperanto.
• Quan va sorgir el conflicte lingüístic? L'origen és el procés de bilingüalització i intent de substitució de la llengua catalana. Els territoris de parla catalana han hagut de patir un procés de castellanització que començà al segle XVI i que posteriorment s'estengueren a altres capes socials. A més no hem d'oblidar altres episodis històrics de règim dictatorial, que van arribar a prohibir i perseguir-ne el seu ús.
• Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic? El conflicte lingüístic és transitori i les sortides poden ser una plena normalització de la llengua o la seva substitució per l'espanyol.
• En què consisteix el procés de substitució lingüística? Consisteix en una pèrdua paulatina d'àmbits d'ús i de parlants per part d'una comunitat lingüística.
• Com es pot canviar el procés de substitució pel de normalització? Allò més important es que la societat s'involucri i sigui conscient que han de recuperar la seva llengua perquè pot ser substituïda.  L'ensenyança també té un gran pes en el procés de normalització juntament amb els mitjans de comunicació, que no poden ser dependents ni estar sucursalitzats en relació a cap altra comunitat lingüística ni nacional.
• Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística? En una primera fase, la comunitat lingüística va perdent el poder polític , part de la classe dirigent assimila la llengua dominant i deixa la pròpia. Altres classes socials afavorides també es situen fora de la comunitat lingüística i així paulatinament s'estén a tota la resta de la comunitat.

En conclusió, estam en un període de canvi, de "revolució sociolingüística" on es imprescindible concienciar la població de que la seva pròpia llengua pot ser substituïda, s'han d'eliminar els prejudicis lingüístics que tant de mal fan a les llengües minoritzades i potenciar des de les institucions l'ús del català. El procés de substitució lingüística és evitable però cal que tots els parlants de la comunitat lingüística s'impliquin i per canviar aquesta situació.

El bilingüisme i la diglòssia

24/02/11

A la classe hem continuat amb el llibre Sociologia a l'aula de Bernat Joan, tractant diferents qüestions relacionades amb el bilingüisme i la diglòssia.

• En què consisteix el bilingüisme unilateral? Aquest tipus de bilingüisme es dona quan en una scoietat on es parlen dues llengües, uns parlants coneixen la seva i l'altra, mentre que els parlants de la segona son unilingües. El més habitual que sol succeir i segons diferents factor influents com per exemple el prestigi, es que s'imposa la llengua que entenen tots els individus en detriment de la llengua pròpia.
• És possible el manteniment del bilingüisme en un procés de normalització lingüística? Evidentment, en un context de plena normalització, els parlants no catalanoparlants podrien continuar parlant en la seva llengua però allò lògic, seria que la llengua general per comunicar-se fos la pròpia del territori, la llengua catalana.
• Hi ha gaires situacions de bilingüisme equilibrat, a la nostra part del món? La veritat és que no. Tota situació de bilingüisme és molt complicat i allò més normal que succeix es vagi d'un unlingüisme a un nou unilingüisme o que es vagi d'un unilingüisme al retorn del mateix unilingüisme com a conseqüència normalització lingüística a temps.
• Podem dir que la situació d'Eivissa és de bilingüisme equilibrat? No, perquè mentres que la totalitat de la població catalanoparlants coneixen i utilitzen les dues llengües, hi ha una part de la població no catalanoparlant que no sap català. Així mateix la integració de les persones procedents d'altres llocs del món es fa en castellà.
• Com definiries la situació sociolingüística a Eivissa? Existeix una situació de bilingüisme unidireccional. Hi ha un grup important d'individus de parla catalana que presenten una maracda diglòssia interlingüística i per tant, consideren el català com una llengua de segon ordre, mentre que accentuen la importància i l'adequació del castellà per a la intercomunicació general. Malgrat això, és cert que en els darrers anys, amb la introducció a l'ensenyament i els mitjans de comunicació, la llengua catalana ha guanyat prestigi, especialment a nivell informal.
• En què consisteix la diglòssia? El terme diglòssia fou encunyat per Charles A. Ferguson per definir un tipus de situació en què dues varietats d'una mateixa llengua A/B s'utilitzaven respectivament en els àmbits formals i informals. Es tracta d'un repartiment clar i relativament estable de les funcions lingüístiques que, en principi, no presenta cap mena de conflictivitat. Fishman va traslladar el model de Ferguson a qualsevol situació en què dues llengües s'utilitzen en diferents àmbits.
• Quines característiques presenta el bilingüisme diglòssic? Només hi ha una llengua  que ocupa àmbits formals (millor considerada), mentre que dues ocuparàn àmbits informals.
• La diglòssia i el bilingüisme solen fer referència a la mateixa cosa? Sí, perquè sol anar unit el bilingüisme social amb el bilingüisme diglòssic.
• Per què afirmam que encara no hem assolit la normalitat lingüística? Perquè encara hi han àmbits dins els quals el català es troba molt absent o constitueix una llengua merament residual, perquè la llengua catalana no és la llengua referencial dins la nostra societat, no existeix una plena cohesió lingüística ni una identificació social a través de la llengua, no granteix la comprensió generalitzada i perquè encara no és possible viure plenament en català però sí en espanyol.

A més hem parlat sobre un tòpic, que no és més que un prejudici social, i no hi ha llengües més fàcils que d'altres. Per als parlants de qualsevol llengua, consideren la seva pròpia llengua com si fos una part d’ells, una pertinença imprescindible en les seves vides. Aquesta circumstància és la que provoca que de vegades algú afirmi que la seva llengua és la més fàcil de totes perquè per a ells la seva llengua és “la més còmoda, musical i entenedora de totes les llengues”, però que més poden dir si, al cap i a la fi, són les seves respectives llengües.

La llengüa més fàcil de totes no és el castellà, el català, el suec, etc. La llengüa més fàcil és la que aprenem durant la infantesa, quan el nostre cervell comença a adquirir codis i podem aprendre qualsevol llengua ja que forma part del nostre desenvolupament humà com caminar, aprendre a menjar o qualsevol altra activitat.

A més aquesta qüestió és relativa perquè percibim com a “més fàcils” aquelles més properes a la nostra llengua i de “més difícils” aquelles de més llunyanes, de forma que depèn de la pespèctiva des de la qual es miri.

Podem dir, per a finalitzar, que consideram la nostra llengua com a la més fàcil perquè és la que hem sentit al nostre entorn i som nosaltres mateixos els que ens feïm propietaris de la llengua.

En aquesta classe he aprés els diferents tipus bilingüismes que hi ha, com es considera l'actual situació lingüística d'Eivissa i per què encara no hem aconseguit una vertadera normalització de la llengua catalana i per la qual cosa, l'Estat haurà de canviar d'estratègia i intentar aconseguir una major implicació dels parlants per defensar la llengua i implicar-se i identificar-se amb la  nostra cultura i  llengua.

He trobat un video d'una notícia de TV3, que precisament fa referència a aquesta situació de bilingüisme que trobem als territoris de parla catalana i que m'ha semblat adient.

Video TV3: La salut del català

Les llengües del món i la nostra pròpia llengua

17/02/11

Segons els darrers estudis per conèixer quantes llengües es parlen actualment al món, s'ha calculat que hi han al voltant de 6.000 llengües repartides de forma desigual. Cadascuna d'aquestes llengües té un nom propi i uns elements constitutius propis, es parlada en una situació geogràfica determinada i pertany a un grup de parlants.

Totes les llengües presenten una gran diversitat en els aspectes fònics, lèxics i sintàctics, però malgrat aquestes diferències, hi ha un marc general comú a qualsevol manifestació lingüística, per exemple, totes les llengües tenen un inventari limitat de sons vocàlics i consonàntics amb regles de combinació per constituir síl·labes, les síl·labes s'agrupen per formar paraules, tenen mecanismes per formar paraules noves i regles de combinació sintàctica que permeten unir paraules i obtenir sintagmes i oracions.

La llengua es pot estudiar des de dues branques: la lingüística i la sociolingüística.

La lingüística s'ocupa més aviat de l'estructura que presenta la llengua i estudia la fonètica, morfologia, sintaxi, etc. La sociolingüística es centra principalment en l'ús social que fan els parlants d'una llengua i abasta un camp molt extens com la pròpia història de la llengua, des dels seus orígens fins a la seva situació actual, així com, les varietats de parla (dialectes geogràfics, varietats socials, varietats funcionals o registres, varietat estàndard i varietats històriques) i l'àmbit de la llengua quan hi ha contacte entre llengües que es manifesta en un conflicte lingüístic amb conseqüències com el bilingüisme, la diglòssia, la minorització, la substitució o la normalització lingüística.

Hem començat també a llegir el llibre de Bernat Joan, Sociologia a l'aula. Principalment, hem començat parlant de bilingüisme, quines tipologies hi han, els principals motius per bilingüitzar-se i quin és el motiu de considerar-se un mite.

S'ha de tenir en consideració el grau de bilingüalització de la persona, si l'usa habitualment , si l'ha adquirit de petit, etc. A més hi han des de "bilingües perfectes", aquells que són bilingües per context familiar que no tenen prejudicis lingüístics i que usen indiferentment lea dues llengües fins als "bilingüismes passius", que són aquells que s'expressen normalment en una de les dues llengües i que les comprenen les dues.

En quant als motius principals per bilingüitzar-se, trobam:

• Bilingüisme familiar: dins el context familiar es parlen dues llengües i és on s'aprenen.
• Bilingüisme instrumental: s'aprén una segona llengua perquè es té necessitat, sobretot laboral.
• Bilingüisme integrador: s'aprén una nova llengua per integrar-se dins la societat.
• Bilingüisme cultural: s'aprén una nova llengua perquè es té interés per la cultura que aquesta vehicula.

Una altra qüestió que hem tractat a la classe és per què s'afirma que el bilingüisme és un mite. Segons Lluís V. Aracil, l'introductor de la sociolingüística als Països Catalans, molts defensors aparentment del bilingüisme pot ser que amagin vertaderament les seves intencions, de mantenir el seu privilegi de continuar un unilingües. Amb la defensa del bilingüisme sovint s'emmascara una situació de denominació d'una llengua sobre l'altra, i que si no es prenen les mesures adequades pot conduir a una situació de  minorització lingüística i posterior substitució.

Tot allò tractat a la classe m'ha paregut força interessant i he reflexionat sobre tot, sobre les causes que motiven a una persona per aprendre una nova llengua. A més hem parlat de la diferenciació entre normativització (posar normes) i la normalització de la llengua (procés que intenta compensar i normalitzar la situació d'una llengua en un territori), però que igualment es troben totalment unides, ja que ambues son imprescindibles per a fer resurgir una llengua i mantenir la seva situació.

He trobat també un video, que parla d'aquesta base comuna que uneix a totes les llengües que provenen del llatí, i és evident com moltes paraules presenten les mateixes arrels.

El llatí ens uneix

Benvinguts/es!!

10/02/11

Hola! Em dic Tanit i aquesta és la meva primera entrada al blog. A partir d'ara aniré escrivint, com una mena de quadern de vitàcola, tot allò relacionat amb la meva assignatura Aprenentatge de les llengües en contextos multilingües, què fem cada dia a classe, què he aprés, la recerca d'algun concepte i altre tipus d'informació.

A la nostra primera classe amb na Helena, varem llegir dues lectures per a conèixer conceptes clau de l'assignatura.

La primera lectura, escrita per Isidor Marí, tracta de les diferents denominacions segons el territori que pot arribar a tenir una mateixa llengua. A Eivissa per exemple, deim que parlam eivissenc, a Mallorca el mallorquí, a Formentera el formenter, etc. I encara més, a Eivissa també s'arriba a distingir entre parlar "vilero" o "josepí". I sense cap lloc a dubte, tots parlam la mateixa llengua: el català.

La segons lectura, escrita per Bernat Joan i Marí, tracta sobre l'ecolingüística i de la importància que té, protegir i preservar la nostra llengua i és més, hi ha que protegir-les totes. Es pot establir un paralel·lisme entre l'ecologia i l'ecolingüística ja que tenen els mateixos objectius però en diferents àmbits. I de la mateixa forma que tots som conscients de la importància de defensar el nostre entorn o medi ambient i la nostra diversitat, tothom hauria d'estar igualment concienciat de la necessitat de preservar les diferents llengües del món però a vegades ens trobam amb molts prejudicis al respecte. Per tant, l'ecolingüística ha sorgit amb la funció de promoure el respecte i defensa de totes les llengües.
Com bé diu l'autor i com a frase resum: quan es perd una llengua, no només la comunitat lingüística que la parla perd un mitjà d'intercomunicació, sinó que el conjunt de la Humanitat perd una manera de veure el món i una eina independent de creació cultural.Per a mi, aquesta primera classe ha suposat una conscienciació de la importància de protegir, ja no solament les llengües del nostre territori sino totes les que puguen estar en perill, perquè és cert que quan es perd una llengua també mor una forma de veure el món i és una part fonamental de la identitat de cada poble i de cada territori. Com ja hem vist els parlants de lloc fan tan seva la llengua que fins i tot, li arriben a canviar el nom i la adapten al territori (el català parlat a Eivissa comunment es diu que és eivissenc). D'aquesta forma, cada llengua és un bé comú de la qual tots hem de tenir cura.

I és que el llenguatge, no és molt solament un “mitjà de comunicació” o un mecanisme per a transmetre informació sino que és molt més útil del que podem pensar. Segons Jesús Tuson (professor de Lingüística), el llenguatge permet per exemple, el diàleg interior o dona suport al nostre pensament perquè quan pensem, feim moviments subvocals, una mena de parla amb sordina, i és que l’activitat de la llengua acompanya sense adonar-nos les nostres reflexions.
A més la llengua té una “dimensió simbòlica”, que ens facilita l’assimilació de conceptes abstractes.

En definitiva, la llengua, la de cada poble, és un element característic de la nostra condició humana i hem de respectar aquesta diversitat.