Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües (Juli Palou i Montserrat Fons)

14/04/11

El docent té un paper més enllà de concretar objectius, continguts, dissenyar activitats, seleccionar materials i evaluar. La seva funció també comprén acollir, acompanyar i vetllar perquè el clima de l'aula i les relacions socials i afectives que es donen siguin respectuoses i integradores.

Amb la diversitat i multiculturalitat sovint sorgeixen problemes, que entre tots hem d'intentar soclucionar. Per la qual cosa és important una actitud oberta de negociació i pacte, establir límits, valors, interessos i normes de convivència que siguin acceptables per tothom. La "diferència" no ha de ser un problema, sino una font de descobriment i noves experiències i per tant, d'aprenentatge. Hem de procurar no caure en cap dels dos extrems derivats d'questa nova situació multicultural, ni la marginació i l'extrema innocència. Com bé diu la dita, "entre poc i massa, la mesura passa", i lo millor és colocarnos en el centre i buscar solucions democràtiques per a aconseguir una bona convivència. A vegades no és fàcil entendre certs costums o entendre una manera de concebre les relacions socials i trascendentals d'una manera tan diferent degut a la religió, per exemple. Per aquest motiu el respecte és bàsic per a l'inici de tot acord i diàleg.

Un debat que ha provocat diversitat d'opinions, i a vegades un dilema, és si havia que acollir els nouvinguts a les escoles dins l'aula ordinària o a l'aula d'acollida. Trobem diversos arguments i posicionaments diversos. Tal vegada no hi ha una única resposta, i en la línia d'allò que he dit abans, cal cercar l'equilibri entre permanèixer a l'aula amb el seu grup per aconseguir una major integració amb els seus companys encara que vingui una persona de suport però també pot ser ventajós realitzar certes activitats fora de la seva aula i tenir contacte amb un grup reduït que es troba en la mateixa situació. Cal ser flexible i aprofitar la diversitat, i un bon mètode és realitzar activitats amb agrupaments diversos on els nens i nenes puguin cooperar i ajudar-se mútuament.

A l'escola, és també important que s'intenti fer partícips als alumnes de la diversitat lingüística i cultuarl que hi ha a l'escola, i a més, és una manera d'ajudar a mantenir les arrels dels nouvinguts.

 La frase que resumeix la importàcia de mantenir vives totes les llengües i que m'ha semblat tan adient és: no hi ha llengües més importants que altres, perquè cada una d'elles és una finestra oberta a un món singular.

La realitat és que ens trobem amb una gran diversitat, que podria ser un gran potencial d'aprenentatge i riquesa cultural però que generalment desaprofitem a totes les aules i escoles. Sovint, la multiculturalitat es vista com un problema, que frena el procés d'aprenentatge dels altres nens. Potser que en moltes ocasions sigui així, i això és el que em sembla particularment més trist.

Primer de tot hauríem d'acabar amb la rivalitat i competitivitat entre llengües dins del nostre territori. Tota llengua és igual d'important, igual de valuosa. Per tant, aprofundir en aquest sentit ens pot ajudar a véncer els prejudicis que sovint tenim sobre una llengua minoritzada, considerada poc útil, parlada en un país amb una situació econòmica deteriorada....