Visita de na Iolanda Bonet

31/03/11

A l'ultima  classe ens va visitar na Iolanda Bonet que forma de l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardara (ESAIT) i ens va explicar com és du a terme el procés d'adaptació dels nens extrangers que s'incorporen a les nostres escoles.

Primer de tot, la familia ha d'anar a l'oficina d'escolarització perquè i se li assigna depenent de la zona on visquin o de si tenen algun mitjà de transport una escola o institut i un curs. Per designar-li un curs, a vegades, segons quin sigui el seu nivell o dels problemes d'adaptació que segurament tindria a causa de la llengüa, l'escolaritzen un curs més baix del que li correspondria per edat.

Un mediador de l'escola els hi  fa una entrevista per conèixer quina és la seva situació, si han anat abans a l'escola, si presenta algun tipus de NEE... 

Després d'aquesta entrevista el nen ja es pot escolaritzar. El mediador és l'encarregat de telefonar a l'escola i al professor per informar de la situació i característiques del nen. Es concerta una cita amb el professor perquè el  nen amb els seus pares puga visitar l'escola, la seva classe i fins i tot, conéixer quins seràn els seus companys.

És molt important que el nen nouvingut tingui una bona impressió de l'escola perquè s'incorpori amb entusiame i amb una actitud positiva i per això és tan important que el professor i els companys l'acollin de manera càlida. També em de tenir certs coneixements sobre les costums i la cultura dels nouvinguts per no fer-los sentir incomodes.

Quan el nen ja ha començat, però encara no ha a aprés la llengua, és important haver preparat cartells per posar a les portes perquè reconegui visulament quina és la seva aula, el bany, etc.

Una vegada el nen comença a la nova escola, pot anar una mica perdut, el qual és millor si la escola té cartells amb dibuixos dels llocs o les aules, per a que d'aquesta manera puguin ser ells més autònoms.

Als instituts tenen un equip de suport i un aula especial, on els nouvinguts poden parlar i expressar-se sense cap por i vergonya a equivocar-se.  A les escoles, la psicopedagoga sol ser qui s'encarrega  de donar suport als nens. A Infantil la forma de fer immersió lingüística, es per exemple a l'hora de l'esmorzar, fent una rotllana... on tots els nens parlen i així aprenen noves paraules. I quant més petit ha arribat el nen, més fácil li será aprendre una nova llengua i adaptar-se.

Les escoles han de tenir tota mena d'informació i recursos (diccionaris en diferents idiomes, jocs per l'aprenentatge del català...) per a poder ajudar als mestres a enseñar la nostra llengua i facilitar als nens l'aprenentatge.  I perquè sigui més entretengut, sempre és bona idea que es facin tallers o activitats socials on tots els nens es puguin relacionar, ajudar-se els uns als altres i fer sentir integrats als extrangers.

Per últim, és imprescindible que els mestres no es sentin sols, perquè el procés d'acollida d'aquests nens hem de participar tots, direcció, professors, alumnes i familia, perquè si no és molt difícil que es sentin integrats vertaderament en l'escola.

D'aquesta visita he aprés moltes coses. En primer lloc, m'he fet una idea general de com es realitza el procés d'escolarització d'un nen extranger, procés del qual no tenia cap tipus de coneixement. M'ha fet reflexionar sobre la importància que té per al nen nouvingut ser rebut amb il·lusió a l'escola, posar cartellets per facilitar la seva orientació i recordar visualment quina és la seva aula, per exemple. També m'ha semblat molt interessant i útil la gran quantitat de material i recursos que hi ha per facilitar l'aprenentatge de la nova llengua.

I finalment, he de destacar que tota l'escola, com bé diu na Iolanda Bonet, ha de facilitar la seva integració fent activitas on participi tota la comunitat educativa i les families perquè pugui sentir vertaderament que forma part, d'un aula, d'una escola, d'un barri... i d'un país.