Hola! Em dic Tanit i aquesta és la meva primera entrada al blog. A partir d'ara aniré escrivint, com una mena de quadern de vitàcola, tot allò relacionat amb la meva assignatura Aprenentatge de les llengües en contextos multilingües, què fem cada dia a classe, què he aprés, la recerca d'algun concepte i altre tipus d'informació.
A la nostra primera classe amb na Helena, varem llegir dues lectures per a conèixer conceptes clau de l'assignatura.
La primera lectura, escrita per Isidor Marí, tracta de les diferents denominacions segons el territori que pot arribar a tenir una mateixa llengua. A Eivissa per exemple, deim que parlam eivissenc, a Mallorca el mallorquí, a Formentera el formenter, etc. I encara més, a Eivissa també s'arriba a distingir entre parlar "vilero" o "josepí". I sense cap lloc a dubte, tots parlam la mateixa llengua: el català.
La segons lectura, escrita per Bernat Joan i Marí, tracta sobre l'ecolingüística i de la importància que té, protegir i preservar la nostra llengua i és més, hi ha que protegir-les totes. Es pot establir un paralel·lisme entre l'ecologia i l'ecolingüística ja que tenen els mateixos objectius però en diferents àmbits. I de la mateixa forma que tots som conscients de la importància de defensar el nostre entorn o medi ambient i la nostra diversitat, tothom hauria d'estar igualment concienciat de la necessitat de preservar les diferents llengües del món però a vegades ens trobam amb molts prejudicis al respecte. Per tant, l'ecolingüística ha sorgit amb la funció de promoure el respecte i defensa de totes les llengües.
Com bé diu l'autor i com a frase resum: quan es perd una llengua, no només la comunitat lingüística que la parla perd un mitjà d'intercomunicació, sinó que el conjunt de la Humanitat perd una manera de veure el món i una eina independent de creació cultural.Per a mi, aquesta primera classe ha suposat una conscienciació de la importància de protegir, ja no solament les llengües del nostre territori sino totes les que puguen estar en perill, perquè és cert que quan es perd una llengua també mor una forma de veure el món i és una part fonamental de la identitat de cada poble i de cada territori. Com ja hem vist els parlants de lloc fan tan seva la llengua que fins i tot, li arriben a canviar el nom i la adapten al territori (el català parlat a Eivissa comunment es diu que és eivissenc). D'aquesta forma, cada llengua és un bé comú de la qual tots hem de tenir cura.
I és que el llenguatge, no és molt solament un “mitjà de comunicació” o un mecanisme per a transmetre informació sino que és molt més útil del que podem pensar. Segons Jesús Tuson (professor de Lingüística), el llenguatge permet per exemple, el diàleg interior o dona suport al nostre pensament perquè quan pensem, feim moviments subvocals, una mena de parla amb sordina, i és que l’activitat de la llengua acompanya sense adonar-nos les nostres reflexions.
A més la llengua té una “dimensió simbòlica”, que ens facilita l’assimilació de conceptes abstractes.
En definitiva, la llengua, la de cada poble, és un element característic de la nostra condició humana i hem de respectar aquesta diversitat.
Com bé diu l'autor i com a frase resum: quan es perd una llengua, no només la comunitat lingüística que la parla perd un mitjà d'intercomunicació, sinó que el conjunt de la Humanitat perd una manera de veure el món i una eina independent de creació cultural.Per a mi, aquesta primera classe ha suposat una conscienciació de la importància de protegir, ja no solament les llengües del nostre territori sino totes les que puguen estar en perill, perquè és cert que quan es perd una llengua també mor una forma de veure el món i és una part fonamental de la identitat de cada poble i de cada territori. Com ja hem vist els parlants de lloc fan tan seva la llengua que fins i tot, li arriben a canviar el nom i la adapten al territori (el català parlat a Eivissa comunment es diu que és eivissenc). D'aquesta forma, cada llengua és un bé comú de la qual tots hem de tenir cura.
I és que el llenguatge, no és molt solament un “mitjà de comunicació” o un mecanisme per a transmetre informació sino que és molt més útil del que podem pensar. Segons Jesús Tuson (professor de Lingüística), el llenguatge permet per exemple, el diàleg interior o dona suport al nostre pensament perquè quan pensem, feim moviments subvocals, una mena de parla amb sordina, i és que l’activitat de la llengua acompanya sense adonar-nos les nostres reflexions.
A més la llengua té una “dimensió simbòlica”, que ens facilita l’assimilació de conceptes abstractes.
En definitiva, la llengua, la de cada poble, és un element característic de la nostra condició humana i hem de respectar aquesta diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada