17/02/11
Segons els darrers estudis per conèixer quantes llengües es parlen actualment al món, s'ha calculat que hi han al voltant de 6.000 llengües repartides de forma desigual. Cadascuna d'aquestes llengües té un nom propi i uns elements constitutius propis, es parlada en una situació geogràfica determinada i pertany a un grup de parlants.
Totes les llengües presenten una gran diversitat en els aspectes fònics, lèxics i sintàctics, però malgrat aquestes diferències, hi ha un marc general comú a qualsevol manifestació lingüística, per exemple, totes les llengües tenen un inventari limitat de sons vocàlics i consonàntics amb regles de combinació per constituir síl·labes, les síl·labes s'agrupen per formar paraules, tenen mecanismes per formar paraules noves i regles de combinació sintàctica que permeten unir paraules i obtenir sintagmes i oracions.
La llengua es pot estudiar des de dues branques: la lingüística i la sociolingüística.
La lingüística s'ocupa més aviat de l'estructura que presenta la llengua i estudia la fonètica, morfologia, sintaxi, etc. La sociolingüística es centra principalment en l'ús social que fan els parlants d'una llengua i abasta un camp molt extens com la pròpia història de la llengua, des dels seus orígens fins a la seva situació actual, així com, les varietats de parla (dialectes geogràfics, varietats socials, varietats funcionals o registres, varietat estàndard i varietats històriques) i l'àmbit de la llengua quan hi ha contacte entre llengües que es manifesta en un conflicte lingüístic amb conseqüències com el bilingüisme, la diglòssia, la minorització, la substitució o la normalització lingüística.
Hem començat també a llegir el llibre de Bernat Joan, Sociologia a l'aula. Principalment, hem començat parlant de bilingüisme, quines tipologies hi han, els principals motius per bilingüitzar-se i quin és el motiu de considerar-se un mite.
S'ha de tenir en consideració el grau de bilingüalització de la persona, si l'usa habitualment , si l'ha adquirit de petit, etc. A més hi han des de "bilingües perfectes", aquells que són bilingües per context familiar que no tenen prejudicis lingüístics i que usen indiferentment lea dues llengües fins als "bilingüismes passius", que són aquells que s'expressen normalment en una de les dues llengües i que les comprenen les dues.
En quant als motius principals per bilingüitzar-se, trobam:
- Bilingüisme familiar: dins el context familiar es parlen dues llengües i és on s'aprenen.
- Bilingüisme instrumental: s'aprén una segona llengua perquè es té necessitat, sobretot laboral.
- Bilingüisme integrador: s'aprén una nova llengua per integrar-se dins la societat.
- Bilingüisme cultural: s'aprén una nova llengua perquè es té interés per la cultura que aquesta vehicula.
Una altra qüestió que hem tractat a la classe és per què s'afirma que el bilingüisme és un mite. Segons Lluís V. Aracil, l'introductor de la sociolingüística als Països Catalans, molts defensors aparentment del bilingüisme pot ser que amagin vertaderament les seves intencions, de mantenir el seu privilegi de continuar un unilingües. Amb la defensa del bilingüisme sovint s'emmascara una situació de denominació d'una llengua sobre l'altra, i que si no es prenen les mesures adequades pot conduir a una situació de minorització lingüística i posterior substitució.
Tot allò tractat a la classe m'ha paregut força interessant i he reflexionat sobre tot, sobre les causes que motiven a una persona per aprendre una nova llengua. A més hem parlat de la diferenciació entre normativització (posar normes) i la normalització de la llengua (procés que intenta compensar i normalitzar la situació d'una llengua en un territori), però que igualment es troben totalment unides, ja que ambues son imprescindibles per a fer resurgir una llengua i mantenir la seva situació.
He trobat també un video, que parla d'aquesta base comuna que uneix a totes les llengües que provenen del llatí, i és evident com moltes paraules presenten les mateixes arrels.
El llatí ens uneix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada