Sociologia a l'aula II

10/03/11

Avui hem acabat de llegir Sociologia a l'aula i hem tractat les següents qüestions:

• Què entenem per àmbits d'us? És qualsevol espai (físic, simbòlic, jurídic) en què s'usa una llengua.
• En quina situació es troba actualment, als Països Catalans, l'ús social de la llengua? En general, podem dir que ha guanyat espais sobretot a nivell formal però a nivell informal segueix predominant l'ús del castellà.
• Què significa originàriament el concepte "normalització lingüística"? Aquest terme fou encunyat l'any 1966 per Aracil i es referia al desplaçament de la llengua dominant per part de la llengua subordinada fins recuperar àmbits d'ús. Per tant, s'oposa al bilingüisme, ja que la llengua del territori seria la pròpia, mentre que les altres llengües tendrien poc pes. Actualment aquest concepte ha derivat en sinònim de "bilingüisme oficial".
• Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l'ús de la llengua superposada? És impossible, perquè això implica retornar àmbits d'ús a la llengua minoritzada que son ocupades i fins i tot, exclusives de la llengua dominant.
• Quins models lingüístics hi ha a Europa? Hi han tres models de política lingüística: el model lingüístic igualitari com el de Suïssa, el model lingüístic desigualitari sense reconeixement de la diversitat com a Grècia i el model lingüístic desigualitari amb reconeixement de la diversitat.
• Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques, són considerats com a llengües? Quan això succeix és perquè hi ha un clara intenció política de reduir l'espai geogràfic de la llengua ja que és ben cert allò de "divideix i venceràs".
• Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d'Eivissa? Els prejudicis més usuals fan referència a la seva funcionalitat, a la seva importància, al seu àmbit geogràfic, a la seva idoneïtat, a les pròpies perspectives de futur sobre la llengua, a les seves qualitats estètiques...
• Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants? Suposar que la seva llengua és més bona, superior o més estética (xovinisme). Aquests prejudicis també repercuteixen en fomentar l'autoodi dels catalanoparlants.
• Podem afirmar que hi han llengües més importants que no altres? De cap manera. Totes són igual de importants i totes permeten la intercomunicació entre les persones de la comunitat lingüística. A més cada llengua està vínculada amb una cultura que determina la nostra diversitat tant lingüística com cultural.
• És correcta la distinció entre "llengua culta" i "llengua vulgar"? És un clar prejudici. Podem distingir els registres lingüístics segons els grau de formalitat però parlar de llengua culta i llengua vulgar pareix distingir més aviat a les persones segons els seus estatus i poder.

Com podem veure, tenim moltíssims prejudicis, molts inconscientment. Per això és important reflexionar i revisar aquests pensaments sense fonament que ens poden dur a actuar injustament. Podem posar l'exemple del català, que a causa dels prejudicis dels castellanoparlants i  dels pròpis catalanoparlants, no s'aconsegueix una eficient normalització de la llengua. Ha influit també la manipulació que s'ha fet des d'alguns sectors per dividir, tant dins els territoris de parla catalana com per crear crispació i tensió entre castellans i catalans. Les diferents polítiques lingüístiques haurien de tenir com objectiu concienciar que TOTES les llengües són importants, que totes formen part de la nostra cultura i de la nostra història com a país. Tal vegada, s'aconseguirien millors resultats apropant la cultura catalana a la resta d'Espanya per crear símpaties i curiositat per aquesta comunitat amb tanta cultura i tanta història als castellanoparlants, i així intentar també esborrar tot tipus de prejudici. Per què aquest interés per separar Catalunya d'Espanya? Si tota diversitat és positiva per aprendre i enriquir-nos, per què no aprofitem tots aquest tresor?