Català normalitzat en un món multilingüe

Després de la lectura Català normalitzat en un món multilingüe de Bernat Joan i Marí, planteig les següents preguntes extretes del llibre:

• Que creuen els especialistes que pasarà amb les llengües d'aquí a la meitat del segle XXI? Els especialistes diuen que, d'aquí a la meitat del segle XXI, hauran desaparegut la majoria de les llengües existents actualment al món. D'altres s'hauràn residualitzat fins a tal punt que la desaparició resultarà qüestió de temps. Les petites llengües desapareixeràn diluïdes dins les llengües de més difusió, si tot continua per el mateix camí.
• És Europa especialment plurilingüe? Tenim només vint-i- tres llengües oficials de la Unió Europea, i a penes es parlen unes seixanta llengües arreu d'Europa (entre les originàries del nostre continent, evidentment). És ben poc per un continent de l'extensió d'Europa i per a una població que s'acosta al miler milions d'habitants.
• Al costat de l'anglés, quines son les llengües de major difusió internacional? Al costat de l'anglés existeixen llengües de gran difusió internacional. Se'n sol dir "llengües regionals", és a dir, llengües d'abast supranacional. Les principals són: el xinés mandarí, l'espanyol, el francés, l'`àrab, el portugués, el rus, l'hindi, el swahili i el turc.
• Quin territori de parla catalana té una millor situació lingüística envers el català? Als dos principats de Catalunya i Andorra la situació social de la llengua és sensiblement més bona que al País València i les Illes Balears.
• Què és el català? El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents (França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l'Estat espanyol.
• En quins territoris es parla català? A la Catalunya nord (a l'estat francés), Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l'Aragó), el País València, les Illes Balears i l'Alguer (a Sardenya).
• Quins estats de la Unió Europea tracten de manera igualitaria a les llengües? A la Unió Europea els únics estats que realment tracten de manera igualitària les pròpies llengües son Bèligica i Finlàndia.
• Quins models de política lingüística tenim a Europa? Tenim el model jacobí, que tendeix a aconseguir que a cada estat s¡hi parli només una llengua. Dins aquest model, tenim una gamma de situacions diferents, que va des d'aquells estats que no amagen gens ni mica aquest propòsit i els que teòricament defensa la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació. I també trobem el model igualitari , on diverses llengües són pròpies i oficials.
• Quin model de política lingüística adopta l'Estat espanyol? Adopta el model jacobí i adoptaria la postura de teòricament defensa la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació
• Poden els catalans viure amb la seva llengua amb total normalitat? No. Perquè no és la oficial de l'Estat, perquè no han aconseguit fer-la oficial de la Unió Europea, i perquè el propi ús oficial resulta precari en molts camps com ara l'administració de justícia o el món laboral.