Què és el PALIC?

24/03/11

La incorporació d’alumnat de distintes procedències i edats, en qualsevol moment del curs escolar, afecta no només l’organització dels centres educatius, sinó també el currículum, ja que la confluència social d’una realitat plurilingüe, multicultural i pluriètnica obliga tots els membres de la comunitat educativa, i especialment el professorat, a reflexionar i a actualitzar els objectius de l’educació intercultural.

Dins aquest context, l’elaboració d’un pla d’acolliment és una bona eina de reflexió per desenvolupar les actuacions necessàries, facilitar el tractament de es diferents cultures per igual i potenciar la integració social i la capacitat de l’alumnat per aprendre a conviure en contextos culturalment diversos i, així, preveure i respondre a les necessitats que van sorgint al llarg del curs.

El PLA D'ACOLLIDA LINGÜÍSTICA I CULTURAL és un programa d'immersió lingüística que s'aplica en aquells contextos sociolingüístics en què, bona part de l'alumnat, quan arriba a l'escola desconeix la llengua del sistema educatiu de les Illes Balears.

Els seus objectius son:

- Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat.

- Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius.

- Desenvolupar la consciència d’igualtat i dignitat de totes les persones com a marc de referència per al diàleg intercultural.

http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=661923 

http://www.iesportocristo.net/arxius/Projectes/PALIC/PALIC.pdf

Visita de Bernat Joan

17/03/11

A Eivissa es produeix una situació sociolingüística complexa que ha canviat molt ràpid. Fa 50 anys el castellà era la llengua formal i el català era la llengua que utilitzaven tots el parlants a nivell informal. Actualment, el català ha perdut usos sobretot a nivell informal o coloquial. Però, a més, en el nostre territori es parlen moltes altres llengües com l'àrab, el romanés o l'amazig i altres que es parlen sobretot en temporada turística com l'anglés i l'alemany.

La configuració de la nostra societat fa que ens plantegem coses que a altres països com a Holanda, si tan sols hi pensem. La nostra història hi té molt a veure amb això, en considerar per exemple el català com una imposició. Tal vegada, és un fet lògic perquè fa poc temps que ha començat el procés de normalització i allò que hem de perseguir és una societat inclusiva on puguin conviure diverses llengües i cultures sense problemes. El nou paradigme europeu és sense lloc a dubtes el plurilingüisme. S'ha de cercar que tots els ciutadans i ciutadanes puguin conèixer almenys tres llengües.

També  varem parlar d'un terme tan utilitzat com és el de llengua materna però que actualment ha perdut el seu significat original perquè la llengua que adquirim quan naixem no té perquè ser tan sols materna, pot ser també paterna, dels avis, dels tiets o de la llar d‘infants i no té perquè limitar-se a una sola, sino que poden ser dos o tres depenent de les llengües que ens han envoltat o que hem sentit al nostre entorn, de forma que, una persona pot sentir-se còmode amb més d'una llengua, en el cas de què les sapiga utilitzar.

A més, per comunicar-nos utilitzem diversos registres d'una llengua, és a dir que, feim servir maneres diferents per a dirigir-nos a una persona o a una altra, segons el grau de confianza, proximitat o formalitat.

En resum, allò que hem de pretendre és incloure i conviure en una mateixa societat amb llengües i cultures diferents que serveixen per enriquir-nos a tots i promoure l'aprenentatge de més d'una llengua, eliminar els prejudicis i afavorir la comunicació entre persones i pobles.

L'actitud dels parlants es fonamental per a l'aprenentatge d'una llengua per aquest motiu son tan perjudicials els prejudicis. L'esforç i una actitud positiva son indispensables.

Preguntes per en Bernat Joan

Aquestes són les preguntes per en Bernat Joan:


- Quins serien els avantatges i els inconvenients de tenir una única llengua universal?
- Si una llengua és minoritària, s'ha de trobar necessariament en perill?
- Quins són els prejudicis lingüístics que més han afectat a la normalització del català?
- Què creu que hauríen de fer les institucions per impulsar i aconseguir una plena normalització del català?
- Se li ocorreix alguna estratègia interessant per fomentar l'ús del català?
- Què li argumentaria a aquelles persones que diuen que és millor dedicar les hores de català a l'anglés, que consideren més "útil"?

Català normalitzat en un món multilingüe

Després de la lectura Català normalitzat en un món multilingüe de Bernat Joan i Marí, planteig les següents preguntes extretes del llibre:

• Que creuen els especialistes que pasarà amb les llengües d'aquí a la meitat del segle XXI? Els especialistes diuen que, d'aquí a la meitat del segle XXI, hauran desaparegut la majoria de les llengües existents actualment al món. D'altres s'hauràn residualitzat fins a tal punt que la desaparició resultarà qüestió de temps. Les petites llengües desapareixeràn diluïdes dins les llengües de més difusió, si tot continua per el mateix camí.
• És Europa especialment plurilingüe? Tenim només vint-i- tres llengües oficials de la Unió Europea, i a penes es parlen unes seixanta llengües arreu d'Europa (entre les originàries del nostre continent, evidentment). És ben poc per un continent de l'extensió d'Europa i per a una població que s'acosta al miler milions d'habitants.
• Al costat de l'anglés, quines son les llengües de major difusió internacional? Al costat de l'anglés existeixen llengües de gran difusió internacional. Se'n sol dir "llengües regionals", és a dir, llengües d'abast supranacional. Les principals són: el xinés mandarí, l'espanyol, el francés, l'`àrab, el portugués, el rus, l'hindi, el swahili i el turc.
• Quin territori de parla catalana té una millor situació lingüística envers el català? Als dos principats de Catalunya i Andorra la situació social de la llengua és sensiblement més bona que al País València i les Illes Balears.
• Què és el català? El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents (França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l'Estat espanyol.
• En quins territoris es parla català? A la Catalunya nord (a l'estat francés), Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l'Aragó), el País València, les Illes Balears i l'Alguer (a Sardenya).
• Quins estats de la Unió Europea tracten de manera igualitaria a les llengües? A la Unió Europea els únics estats que realment tracten de manera igualitària les pròpies llengües son Bèligica i Finlàndia.
• Quins models de política lingüística tenim a Europa? Tenim el model jacobí, que tendeix a aconseguir que a cada estat s¡hi parli només una llengua. Dins aquest model, tenim una gamma de situacions diferents, que va des d'aquells estats que no amagen gens ni mica aquest propòsit i els que teòricament defensa la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació. I també trobem el model igualitari , on diverses llengües són pròpies i oficials.
• Quin model de política lingüística adopta l'Estat espanyol? Adopta el model jacobí i adoptaria la postura de teòricament defensa la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació
• Poden els catalans viure amb la seva llengua amb total normalitat? No. Perquè no és la oficial de l'Estat, perquè no han aconseguit fer-la oficial de la Unió Europea, i perquè el propi ús oficial resulta precari en molts camps com ara l'administració de justícia o el món laboral.

Sociologia a l'aula II

10/03/11

Avui hem acabat de llegir Sociologia a l'aula i hem tractat les següents qüestions:

• Què entenem per àmbits d'us? És qualsevol espai (físic, simbòlic, jurídic) en què s'usa una llengua.
• En quina situació es troba actualment, als Països Catalans, l'ús social de la llengua? En general, podem dir que ha guanyat espais sobretot a nivell formal però a nivell informal segueix predominant l'ús del castellà.
• Què significa originàriament el concepte "normalització lingüística"? Aquest terme fou encunyat l'any 1966 per Aracil i es referia al desplaçament de la llengua dominant per part de la llengua subordinada fins recuperar àmbits d'ús. Per tant, s'oposa al bilingüisme, ja que la llengua del territori seria la pròpia, mentre que les altres llengües tendrien poc pes. Actualment aquest concepte ha derivat en sinònim de "bilingüisme oficial".
• Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l'ús de la llengua superposada? És impossible, perquè això implica retornar àmbits d'ús a la llengua minoritzada que son ocupades i fins i tot, exclusives de la llengua dominant.
• Quins models lingüístics hi ha a Europa? Hi han tres models de política lingüística: el model lingüístic igualitari com el de Suïssa, el model lingüístic desigualitari sense reconeixement de la diversitat com a Grècia i el model lingüístic desigualitari amb reconeixement de la diversitat.
• Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques, són considerats com a llengües? Quan això succeix és perquè hi ha un clara intenció política de reduir l'espai geogràfic de la llengua ja que és ben cert allò de "divideix i venceràs".
• Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d'Eivissa? Els prejudicis més usuals fan referència a la seva funcionalitat, a la seva importància, al seu àmbit geogràfic, a la seva idoneïtat, a les pròpies perspectives de futur sobre la llengua, a les seves qualitats estètiques...
• Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants? Suposar que la seva llengua és més bona, superior o més estética (xovinisme). Aquests prejudicis també repercuteixen en fomentar l'autoodi dels catalanoparlants.
• Podem afirmar que hi han llengües més importants que no altres? De cap manera. Totes són igual de importants i totes permeten la intercomunicació entre les persones de la comunitat lingüística. A més cada llengua està vínculada amb una cultura que determina la nostra diversitat tant lingüística com cultural.
• És correcta la distinció entre "llengua culta" i "llengua vulgar"? És un clar prejudici. Podem distingir els registres lingüístics segons els grau de formalitat però parlar de llengua culta i llengua vulgar pareix distingir més aviat a les persones segons els seus estatus i poder.

Com podem veure, tenim moltíssims prejudicis, molts inconscientment. Per això és important reflexionar i revisar aquests pensaments sense fonament que ens poden dur a actuar injustament. Podem posar l'exemple del català, que a causa dels prejudicis dels castellanoparlants i  dels pròpis catalanoparlants, no s'aconsegueix una eficient normalització de la llengua. Ha influit també la manipulació que s'ha fet des d'alguns sectors per dividir, tant dins els territoris de parla catalana com per crear crispació i tensió entre castellans i catalans. Les diferents polítiques lingüístiques haurien de tenir com objectiu concienciar que TOTES les llengües són importants, que totes formen part de la nostra cultura i de la nostra història com a país. Tal vegada, s'aconseguirien millors resultats apropant la cultura catalana a la resta d'Espanya per crear símpaties i curiositat per aquesta comunitat amb tanta cultura i tanta història als castellanoparlants, i així intentar també esborrar tot tipus de prejudici. Per què aquest interés per separar Catalunya d'Espanya? Si tota diversitat és positiva per aprendre i enriquir-nos, per què no aprofitem tots aquest tresor?

Sociologia a l'aula

03/03/11

Continuem plantejant-nos noves preguntes del llibre de Bernat Joan, Sociologia a l'aula. Avui hem donat resposta a les següents preguntes:

• Què és una interllengua? És una llengua de comunicació internacional, que en la societat actual facilita la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. La interllingua més estesa és l'anglés que a causa de l'imperialisme britànic ha aconseguit expandir la seva influència lingüística arreu del món.
• És inevitable la proliferació del coneixement de l'anglés? És inevitable a causa de la productivitat i funcionalitat lingüística. Però s'haurà d'anar en compte perquè l'anglés no arribi a nativitzar els diferents països que el tenguin com a interllengua, llevat d'Anglaterra, d'on és la seva llengua natural.
• Quin seria el model lingüístic ideal per a la futura Europa unida? El millor model seria aquell que garantís la intercomunicació de totes les llengües i el màxim de democràcia possible. Això tan sols es possible, si es reforçen totes les llengüe independentment del seu pes polític, nombre de parlants, etc. i l'establiment d'una interllengua fos "neutral", com ho era per exemple l'esperanto.
• Quan va sorgir el conflicte lingüístic? L'origen és el procés de bilingüalització i intent de substitució de la llengua catalana. Els territoris de parla catalana han hagut de patir un procés de castellanització que començà al segle XVI i que posteriorment s'estengueren a altres capes socials. A més no hem d'oblidar altres episodis històrics de règim dictatorial, que van arribar a prohibir i perseguir-ne el seu ús.
• Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic? El conflicte lingüístic és transitori i les sortides poden ser una plena normalització de la llengua o la seva substitució per l'espanyol.
• En què consisteix el procés de substitució lingüística? Consisteix en una pèrdua paulatina d'àmbits d'ús i de parlants per part d'una comunitat lingüística.
• Com es pot canviar el procés de substitució pel de normalització? Allò més important es que la societat s'involucri i sigui conscient que han de recuperar la seva llengua perquè pot ser substituïda.  L'ensenyança també té un gran pes en el procés de normalització juntament amb els mitjans de comunicació, que no poden ser dependents ni estar sucursalitzats en relació a cap altra comunitat lingüística ni nacional.
• Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística? En una primera fase, la comunitat lingüística va perdent el poder polític , part de la classe dirigent assimila la llengua dominant i deixa la pròpia. Altres classes socials afavorides també es situen fora de la comunitat lingüística i així paulatinament s'estén a tota la resta de la comunitat.

En conclusió, estam en un període de canvi, de "revolució sociolingüística" on es imprescindible concienciar la població de que la seva pròpia llengua pot ser substituïda, s'han d'eliminar els prejudicis lingüístics que tant de mal fan a les llengües minoritzades i potenciar des de les institucions l'ús del català. El procés de substitució lingüística és evitable però cal que tots els parlants de la comunitat lingüística s'impliquin i per canviar aquesta situació.