Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües (Juli Palou i Montserrat Fons)

14/04/11

El docent té un paper més enllà de concretar objectius, continguts, dissenyar activitats, seleccionar materials i evaluar. La seva funció també comprén acollir, acompanyar i vetllar perquè el clima de l'aula i les relacions socials i afectives que es donen siguin respectuoses i integradores.

Amb la diversitat i multiculturalitat sovint sorgeixen problemes, que entre tots hem d'intentar soclucionar. Per la qual cosa és important una actitud oberta de negociació i pacte, establir límits, valors, interessos i normes de convivència que siguin acceptables per tothom. La "diferència" no ha de ser un problema, sino una font de descobriment i noves experiències i per tant, d'aprenentatge. Hem de procurar no caure en cap dels dos extrems derivats d'questa nova situació multicultural, ni la marginació i l'extrema innocència. Com bé diu la dita, "entre poc i massa, la mesura passa", i lo millor és colocarnos en el centre i buscar solucions democràtiques per a aconseguir una bona convivència. A vegades no és fàcil entendre certs costums o entendre una manera de concebre les relacions socials i trascendentals d'una manera tan diferent degut a la religió, per exemple. Per aquest motiu el respecte és bàsic per a l'inici de tot acord i diàleg.

Un debat que ha provocat diversitat d'opinions, i a vegades un dilema, és si havia que acollir els nouvinguts a les escoles dins l'aula ordinària o a l'aula d'acollida. Trobem diversos arguments i posicionaments diversos. Tal vegada no hi ha una única resposta, i en la línia d'allò que he dit abans, cal cercar l'equilibri entre permanèixer a l'aula amb el seu grup per aconseguir una major integració amb els seus companys encara que vingui una persona de suport però també pot ser ventajós realitzar certes activitats fora de la seva aula i tenir contacte amb un grup reduït que es troba en la mateixa situació. Cal ser flexible i aprofitar la diversitat, i un bon mètode és realitzar activitats amb agrupaments diversos on els nens i nenes puguin cooperar i ajudar-se mútuament.

A l'escola, és també important que s'intenti fer partícips als alumnes de la diversitat lingüística i cultuarl que hi ha a l'escola, i a més, és una manera d'ajudar a mantenir les arrels dels nouvinguts.

 La frase que resumeix la importàcia de mantenir vives totes les llengües i que m'ha semblat tan adient és: no hi ha llengües més importants que altres, perquè cada una d'elles és una finestra oberta a un món singular.

La realitat és que ens trobem amb una gran diversitat, que podria ser un gran potencial d'aprenentatge i riquesa cultural però que generalment desaprofitem a totes les aules i escoles. Sovint, la multiculturalitat es vista com un problema, que frena el procés d'aprenentatge dels altres nens. Potser que en moltes ocasions sigui així, i això és el que em sembla particularment més trist.

Primer de tot hauríem d'acabar amb la rivalitat i competitivitat entre llengües dins del nostre territori. Tota llengua és igual d'important, igual de valuosa. Per tant, aprofundir en aquest sentit ens pot ajudar a véncer els prejudicis que sovint tenim sobre una llengua minoritzada, considerada poc útil, parlada en un país amb una situació econòmica deteriorada....

Ensenyar llengua en una societat multilingüe (Artur Noguerol)

14/04/11

Actualment, la incorporació a les nostres aules de nens i nenes procedents d'altres països i amb altres llengües, han afegit un grau de complexitat a la situació sociolingüística del nostre país.

Els centres educatius han d'asumir part de la resposabilitat, d'acollir i integrar a tots els estrangers de nova incorporació.  Tot el centre ha de cohesionar-se, han de ser oberts i acceptar, sense cap mena de distinció, als altres. Aquest és repte de la societat del segle XXI.

En aquest context la llengua juga un paper fonamental, ja que la llengua és l'eina principal de l'ésser huma per relacionar-se i sentir-se part d'una comunitat, ser una ciutadà actiu dins d'ella. Però a més, és la clau de l'aprenentatge i de l'adquisició de nous coneixements, i en la societat de la informació i el coneixement si pot ser, és més imprescindible tenir una bona competéncia lingüística.

L'actitud i els valors dels parlants, en l'aprenentage de tota llengua és bàsic. Per això des de les escoles s'han de treballar actituds i valors i sensibilitzar als nens sobre la importancia de totes les llengües encara que siguin minoritàries. Tant el professorat com l'alumnat ha de ser conscient de la diversitat lingüística i cultural en la qual vivim. És en part, també una forma de conscienciar sobre la situació actual del català i fomentar un model de societat obert, més democràtic i respectuós.

Les iniciatives que es poden dur a terme a l'escoles en favor de la diversitat pasen primer de tot en considerar en un únic projecte totes les àrees lingüístiques del curriculum, realizant treballs coordinant les diferents llengües, compartint aspectes metodològics i realitzant tasques comunes.

Un aspecte molt important, treballar la llengua a través de les diferents àrees del curriculum ja que tots els mestres són en realitat, també de llengua. Aprofitar les semblances i diferències entre les llengües, sense caure en la competitivitat  i l'obertura a altres llengües i cultures, és un treball en favor de la diversitat.

Ensenyar una llengua és ensenyar a conviure, a ser, a fer i a conèixer. És ensenyar a CONVIURE perquè permet la interelació amb altres persones; és ensenyar a SER perquè l'actitud que mostra la persona envers la llengua marca el camí de la seva pròpia realitat; és ensenyar a FER perquè la llengua és la ferramenta més útil per captar informació, elaborar-la, organitzar-la, etc. i és enseyar a CONÈIXER perquè el seu aprenentatge proporciona eines per reflexionar sobre el llenguatge i altres usos.

Des del meu punt de vista, la competència lingüística és tal vegada la més elemental, la més necessaria, la qual és el pilar clau del nostre aprenentatge en tots els sentits. Ens permet relacionar-nos, conèixer altres perspectives i punts de vista, formar-nos, obrir la nostra ment, obrir la porta al coneixement... La llengua està present de manera quotidiana en tots els àmbits de la nostra vida, ja sigui de forma oral o escrita i és l'element més important per afiançar les arrels de pertinença a un lloc, a  un territori o una cultura.

Per tots aquest motius, és fonamental que a les escoles se li otorgui  un paper privilegiat en el procés d'aprenentatge i d'acollida. A més a més, amb la nostra diversitat lingüística i cultural actual és necessari elaborar noves estrategias per aconseguir integrar en les aules totes aquestes formes de vida, llengües, cultures...sense oblidar les pròpies arrels. És necesari lluitar per una vertadera integració i cohesió social en la qual, s'ha de buscar l'equilibri i intentar aprofitar tota aquesta diversitat per millorar l'ensenyament i apropar-ho als coneixements i experiències de cadascú.

Educació per la interculturalitat

07/04/11

Tot procés educatiu ha d'estar humanitzat, al servei de les persones. El procés d'acollida és una actitud, que té molt a veure amb la humanitat de les persones, cal gaudir del tracte amb altres persones, aprende dels altres i procurar aprendre tots junts. No ha de ser només un protocol, i més, és necessari implicar a tota la comunitat educativa.

Hi ha que acceptar els altres tal i com són, no domés tolerar-los i malgrat que sembli fàcil, hi han ocasions en les quals és díficil, degut principalment a la quantitat de prejudicis i hipocresia que hi ha a la societat.

També es possible, que la diversitat i l'improvist provoqui conflictes, però d'això em d'aprendre i aconseguir una  total interculturalitat en el si de la nostra societat és un repte que amb l'esforç de tots es pot convertir en una realitat. Hi ha que negociar i acceptar uns límits i unes normes de convivència que hem de respectar per a poder viure en comunitat.

A l'escola, el professor és imprescindible per a una bona acollida, és la figura de referència, i la seva actitud oberta, acollidora, càlida, hospitalària i responsable és clau per a transmetre seguretat al nouvingut i ser el model a seguir per la resta d'alumnes. Aconseguir una clima de respecte i confiança és bàsic, on tots tinguin els mateixos drets però també deures.

La diversitat enriqueix, però ha d'haver una interactuació entre cultures perquè pugui haver un  intercanvi i un aprenentatge i enriquiment per les dues parts, per la qual cosa és tan important no excluir, sino fer tot allò possible per integrar vertaderament els extrangers.

Actualment vivim en una societat en la qual conviuen moltes cultures, gent de moltes nacionalitats, que parlen llengües molt diverses, etc. Però, realment hem aconseguit integrar tota aquesta diversitat? Realment, no hem aconseguit enquir-nos de tota aquesta multiculturalitat, encara avui hi han étnies o persones d'altres nacionalitats i cultures que es relacionen majoritariament amb els seus compatriotes. A vegades ni tan sols han aprés un poc a parlar la llengua, ni saben cap costum o tradició del país. En la meva opinió es responsabilitat de tota la societat, dels que vivim aquí i dels que venen de fora, fer tot allò possible per barrejar les cultures, aprendre tot de tots, trobar la manera d'enriquir-nos i aprofitar aquesta riquesa per conviure millor. El futur que ens espera és un món global, on tots serem persones del món amb unes senyes d'identitat cultural particulars i esperc que sense tants prejudicis i tanta por a aquelles cultures desconegudes.

Visita de na Iolanda Bonet

31/03/11

A l'ultima  classe ens va visitar na Iolanda Bonet que forma de l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardara (ESAIT) i ens va explicar com és du a terme el procés d'adaptació dels nens extrangers que s'incorporen a les nostres escoles.

Primer de tot, la familia ha d'anar a l'oficina d'escolarització perquè i se li assigna depenent de la zona on visquin o de si tenen algun mitjà de transport una escola o institut i un curs. Per designar-li un curs, a vegades, segons quin sigui el seu nivell o dels problemes d'adaptació que segurament tindria a causa de la llengüa, l'escolaritzen un curs més baix del que li correspondria per edat.

Un mediador de l'escola els hi  fa una entrevista per conèixer quina és la seva situació, si han anat abans a l'escola, si presenta algun tipus de NEE... 

Després d'aquesta entrevista el nen ja es pot escolaritzar. El mediador és l'encarregat de telefonar a l'escola i al professor per informar de la situació i característiques del nen. Es concerta una cita amb el professor perquè el  nen amb els seus pares puga visitar l'escola, la seva classe i fins i tot, conéixer quins seràn els seus companys.

És molt important que el nen nouvingut tingui una bona impressió de l'escola perquè s'incorpori amb entusiame i amb una actitud positiva i per això és tan important que el professor i els companys l'acollin de manera càlida. També em de tenir certs coneixements sobre les costums i la cultura dels nouvinguts per no fer-los sentir incomodes.

Quan el nen ja ha començat, però encara no ha a aprés la llengua, és important haver preparat cartells per posar a les portes perquè reconegui visulament quina és la seva aula, el bany, etc.

Una vegada el nen comença a la nova escola, pot anar una mica perdut, el qual és millor si la escola té cartells amb dibuixos dels llocs o les aules, per a que d'aquesta manera puguin ser ells més autònoms.

Als instituts tenen un equip de suport i un aula especial, on els nouvinguts poden parlar i expressar-se sense cap por i vergonya a equivocar-se.  A les escoles, la psicopedagoga sol ser qui s'encarrega  de donar suport als nens. A Infantil la forma de fer immersió lingüística, es per exemple a l'hora de l'esmorzar, fent una rotllana... on tots els nens parlen i així aprenen noves paraules. I quant més petit ha arribat el nen, més fácil li será aprendre una nova llengua i adaptar-se.

Les escoles han de tenir tota mena d'informació i recursos (diccionaris en diferents idiomes, jocs per l'aprenentatge del català...) per a poder ajudar als mestres a enseñar la nostra llengua i facilitar als nens l'aprenentatge.  I perquè sigui més entretengut, sempre és bona idea que es facin tallers o activitats socials on tots els nens es puguin relacionar, ajudar-se els uns als altres i fer sentir integrats als extrangers.

Per últim, és imprescindible que els mestres no es sentin sols, perquè el procés d'acollida d'aquests nens hem de participar tots, direcció, professors, alumnes i familia, perquè si no és molt difícil que es sentin integrats vertaderament en l'escola.

D'aquesta visita he aprés moltes coses. En primer lloc, m'he fet una idea general de com es realitza el procés d'escolarització d'un nen extranger, procés del qual no tenia cap tipus de coneixement. M'ha fet reflexionar sobre la importància que té per al nen nouvingut ser rebut amb il·lusió a l'escola, posar cartellets per facilitar la seva orientació i recordar visualment quina és la seva aula, per exemple. També m'ha semblat molt interessant i útil la gran quantitat de material i recursos que hi ha per facilitar l'aprenentatge de la nova llengua.

I finalment, he de destacar que tota l'escola, com bé diu na Iolanda Bonet, ha de facilitar la seva integració fent activitas on participi tota la comunitat educativa i les families perquè pugui sentir vertaderament que forma part, d'un aula, d'una escola, d'un barri... i d'un país.